Tot comença quan la dona d’un pobre pagès anomenat Denis Trois emmalalteix dràsticament. Al veure que aquesta tossia sang, li pujava la temperatura i no podia respirar va sospitar que es tractava de tuberculosis. En Denis es preocupava cada vegada més ja que sabia que si no aconseguia ningun remei o cura en poc temps moriria. Per sort tenia un molt bon amic comerciant anomenat Aluin. Aquest fa una ruta comercial per tot França i de vegades passava per Pau a vendre-li teles a la seva dona. Aluin li proposa de tornar cap a Tolosa amb ell en busca d’algun remei per poder-la curar. Sense pensar-ho dos cops en Denis ho va preparar tot i a l’endemà, només sortir el sol van partir cap a Tolosa amb una mula (anomenada Amadeu) la qual arrastrava la mercaderia amb un carro de fusta molt simple i un cavall on es van muntar ells. El trajecte durava de sol a sol i quan només els quedà un quart del camí, es van trobar un humil pelegrí (cosa habitual tenint en compte que aquest camí era una part de la ruta de pelegrinatge més important de l’època). El pagès, que cada vegada estava més nerviós ja que no sabia que faria quan arribaria a la gran ciutat, li explicà tota la seva situació a en Pierre (el pelegrí), aquest, per sort, els explicà que ell es coneixia molt bé la ciutat i que els ajudaria a trobar algú que la pogués curar (cal tenir en compte que segons el pelegrí el pagès era un enviat de deu que estava allí per posar al pelegrí a prova). En Denis, sens dubte va acceptar la seva ajuda, ho van parlar amb Aluin i van acabant decidint que el pagués continuaria a peu amb el pelegrí mentre que el mercader aniria a vendre la seva mercaderia per la ciutat.

 

En Denis i Pierre, van arribar a Tolosa quan ja era fosc, però com que no volien perdre temps es van dirigir cap a un cementiri a les afores de la ciutat (al nord) on hi vivia una solitària i misteriosa bruixa que segons el pelegrí, any enrere havia estat buscada per fer bruixeria i inclús diuen que van cremar als seus pares davant dels seus propis ulls i que per això s’havia tornat boja. Una vega allí aquesta els va explicar que podia fer la cura però que com era d’obviar no seria gratuïta. Delance (la bruixa) va contar-los que tenia un amic el qual li aconseguia gran part dels elements necessaris per poder elaborar gran part del que feia. Aquest es fa dir “Le chasseur sans âme “ i en aquesta ocasió necessitava dos persones més per poder robar la joia més important que veurien en la seva vida. Aquesta es feia dir “El Regante”. Era un diamant robat al propi rei de França el qual per motius desconeguts el tenia el Noble Archard (un familiar llunya del rei) en el seu castell. Per sort, aquella nit el noble estava atenent a una òpera (anomenada Richard Cœur-de-lion de André Ernest) en el Theatre du Capitole situat al centre de la ciutat. El pagès i el pelegrí es tindrien que trobar amb aquest bandoler misteriós per tal de entrar en el seu castell i robar el diamant.

​

Tal i com el bruixot els va explicar van anar en una altra zona del bosc on van trobar a un home, amb una caputxa fosca cobrint-li tot el rostre. Sense fer massa preguntes van dirigir-se al castell, no era molt gran i tampoc hi havia molta vigilància. El bandoler va explicar-los el pla, aquest consistia en que en Denis i el pelegrí es quedéssim vigilant a la porta del castell mentre el bandoler robava el diamant. Malauradament no el va trobar i el bandoler va ficar-los la culpa a ells i va fer-los tal pallissa que pràcticament no podien ni caminar. Costosament van aconseguir arriba al bosc on es trobava la bruixa en busca de ajuda, però ella els explicà que com no havien complert la seva promesa no podia fer res per ells.

 

D’altra banda en aquell mateix instant es veu una escena com el guàrdia personal del Noble Archard li explica a aquest que un home misteriós acompanyat d’un pagués i un pelegrí han entrat a casa en busca del diamant. De fons es veu com apareix una persona (no es veu qui és, esta d’esquena) la qual esta subjectant el diamant en una ma i comença a riure amb el noble.

 

Com que ja s’estava fent de dia, En Denis i Pierre van decidir robar un cavall i marxar d’aquella ciutat el més ràpid possible. El que no es va esperar que a mig camí es van trobar al noble Archard acompanyat del seu guàrdia personal i un altre home. Cada vegada es van apropar més fins al punt que van poder detectar el rostre del seu amic Aluin. Va haver uns instants de silenci, i seguidament el noble va procedir a acusar-los de intent de robatori. Desprès l’Aluin es posa a riure i els ensenya la joia que van intentar robar, tant el pagués com el pelegrí van poder deduir que els seu amic mercader no només comerciava amb teles, també feia encàrrecs especials que venien directament de la part més alta de la noblesa.

 

Sense ningun tipus de remordiment el mercader va condemnar a tots dos a mort. Mentre el guàrdia estava empresonant-los, de sobte va aparèixer el bandoler i amb un moviment sec va aconseguir prendre el diamant de les mans de l’Aluin. Ràpidament el guàrdia va atacar-lo amb la seva espasa però el bandoler va treure una arma mai vista encara per ningú (mosquete de Cherville) i va disparar-li en tot el pit. En un obrir i tancar de ull el vandoler ja havia desaparegut de la mateixa maner que el pelegrí. D’altra banda el pagués no va tenir tanta sort i el van empresonar.

 

Uns dies més tard el van cremar viu davant de la plaça del poble, però el que ningú s’esperarà es que tots els hostalers, servents, jornalers i altres treballador no privilegiats de la ciutat van assistir a la excussió manifestant la innocència d’aquell humil home.

 

El mateix dia de l’execució, el pelegrí va anar a la casa d’en Denis a veure com estava la seva dona i en busca d’aliment (ja que cada vegada era més difícil sobreviure, els nobles feien pagar més impostos i el menjar era cada vegada més car). Quan va arribar només va trobar un cos començant-se a des composar (feia dies que estava morta) i algun tros de pa sec.

Finalment el pelegrí va enterra el que va quedar de aquella dona. (es veu de fons al pelegrí mirant a l’horitzó i es fa un fosc).